Política de signatura electrònica

L'Esquema Nacional d'Interoperabilitat, introduït pel Reial Decret 4/2010, estableix un conjunt de criteris per sistematitzar i normalitzar la manera com les administracions públiques generen, intercanvien i custodien informació i documentació electrònica amb rellevància jurídica. Aquest esquema es desenvolupa a través d'una sèrie de normes tècniques, que estableixen obligacions concretes per a les administracions.

 

La Norma Tècnica sobre Política de Signatura i Certificats Digitals estableix la necessitat de que cada administració prengui una sèrie de decisions de caràcter corporatiu i les formalitzi per escrit, en relació amb:

 

  • Tipus de certificats digitals emprats i admesos per l'administració.

  • Formats i mecanismes per a la generació, acceptació i validació de signatures electròniques.

  • Mecanismes per a la custòdia i preservació d'aquestes signatures.

  • Com ha d'evolucionar la pròpia política.

 

La Política de Signatura, a banda de resoldre aquestes qüestions, és una oportunitat per definir altres aspectes relacionats amb la signatura de documents, com:

 

  • Com es gestiona el cicle de vida d'aquests certificats.

  • Com es decideix internament quin rol té cada persona dins d'un procediment, i cóm es plasmarà la seva intervenció (validació, vist i plau, signatura, etc.).